 |
| Meri i Paco a la sortida de sol |
Diumenge 10 d’abril: són les 5h del matí i ens trobem el Paco, el Jesús (un amic del Paco), la Meri i l’Anna per anar cap a Castellar. Recollim dorsals i ens posem en marxa, amb el frontal al cap; encara es fosc. Tot just són les 6h del matí. Tenim per davant 52km i 5 cims per fer! El Jesús ens deixa de seguida perquè ho vol fer corrents. Nosaltres caminarem, però a bon ritme. De mica en mica va clarejant, la sortida de sol és preciosa. Parem a contemplar-la, que també hem de gaudir del paisatge, però de seguida continuem, que ens queda molt de camí per endavant. De seguida arribem a camins que l’Anna i la Meri coneixen molt: el camí dels Monjos. Una mica més i ja tenim el primer cim: la Mola (1.104m), km 9,2 de la ruta. Parem un moment a fer un mos, però continuem de seguida. Passem per la Cova del Drac i seguim. Encara tenim molts ànims i portem un bon ritme. El segon cim arriba de seguida: el Montcau (1.057m), km 14 de la ruta. El sol es comença a notar, però encara és suportable. Mirem un moment el paisatge i seguim: queden 38km.
 |
| Meri, Anna i Paco, Sant Sadurní de Gallifa |
Ara anem en direcció Gallifa, que és el nostre següent objectiu. Arribem a l’ermita romànica de Sant Sadurní de Gallifa (942m), km 31,4. Ja tenim el tercer cim! L’ermita és molt maca, però no ens hi entretenim, que encara ens queden dos cims. Just sortir de l’avituallament de sota l’ermita, toca una baixada forta per un torrent. El Paco va davant a bon ritme. Hem de vigilar perquè el pendent és pronunciat i la sorra i les pedres fan que rellisqui molt el terra. De cop, el Paco es torça el peu… Ai, ai…! La Meri i jo arribem de seguida al seu costat. Ja ha tingut més d’un ensurt amb alguna altra rebrincada durant el dia, però ara sembla que és seriós; se li ha ben inflat el turmell… Desprès de l’ajuda d’una noia que molt amablement li posa Reflex i li embena el turmell, reculem fins a l’últim avituallament, esperant que puguin baixar el Paco amb cotxe, però la veritat és que al·lucinem quan ens diuen que no poden. L’única opció que ens queda és baixar per la pista fins a Gallifa. Com que no hi veiem cap més sortida, ens disposem a fer-ho, a poc a poc, que no és gaire bo pel Paco caminar… Uuufff… quina pista més llarga i quina assolellada! Anem fent, amb el cap cot, perquè sempre sap greu que algú es faci mal. De cop sentim el soroll d’un motor. Parem el cotxe que puja per demanar ajuda. Aconseguim que ens portin fins a Gallifa. A Gallifa, la Meri i l’Anna continuen la ruta, i el Paco es queda al cotxe, que el portaran fins a Castellar, on es trobarà amb el Jesús, el seu amic.
Desprès d’estar parades una estona socorrent el Paco, costa tornar a caminar, però de seguida agafem altre cop el ritme. Ara ja anem direcció al Farell, el quart cim de la ruta. Segueix fent mooooolta calor, i quan podem ens mullem el cap i la gorra, perquè realment comença a ser inaguantable. Seguim per corriols, però arribem a molts trossos de pistes més amples. No sabem gaire quan queda pel Farell, però no podem estar lluny. Seguim a bon ritme, ja som a la urbanització del Farell, trobem una font i ens refresquem de nou. I seguim. Quina calor! Ara per una pista, ara per un corriol arribem al quart cim: Creu sa Còpia, anomenat també pic del Vent o de Sant Sebastià, el punt culminant de la serralada del Farell (816m) i km 42,4 de la ruta. L’Anna pensa: “ostres, ja hem fet una marató!” I com fins llavors, seguim sense entretenir-nos, que encara en queda un, de cim. El camí ara té molts trossos de pista, i es fa molt més pesat. Ja portem moltes hores caminant i la pista és monòtona. A més a més, fa molta calor. Però això no ens fa defallir i intentem mantenir el ritme. Ja veiem el Puig de la Creu allà... Vinga, que és l’últim que ens queda! Arribem al Puig de la Creu (662m), km 48,8 de la ruta, i el cinquè cim. Ja ho tenim. Només ens queda baixar fins a Castellar. Allà, ens trobem amb el Paco, que ens rep amb una bona abraçada.
Desprès d’estar parades una estona socorrent el Paco, costa tornar a caminar, però de seguida agafem altre cop el ritme. Ara ja anem direcció al Farell, el quart cim de la ruta. Segueix fent mooooolta calor, i quan podem ens mullem el cap i la gorra, perquè realment comença a ser inaguantable. Seguim per corriols, però arribem a molts trossos de pistes més amples. No sabem gaire quan queda pel Farell, però no podem estar lluny. Seguim a bon ritme, ja som a la urbanització del Farell, trobem una font i ens refresquem de nou. I seguim. Quina calor! Ara per una pista, ara per un corriol arribem al quart cim: Creu sa Còpia, anomenat també pic del Vent o de Sant Sebastià, el punt culminant de la serralada del Farell (816m) i km 42,4 de la ruta. L’Anna pensa: “ostres, ja hem fet una marató!” I com fins llavors, seguim sense entretenir-nos, que encara en queda un, de cim. El camí ara té molts trossos de pista, i es fa molt més pesat. Ja portem moltes hores caminant i la pista és monòtona. A més a més, fa molta calor. Però això no ens fa defallir i intentem mantenir el ritme. Ja veiem el Puig de la Creu allà... Vinga, que és l’últim que ens queda! Arribem al Puig de la Creu (662m), km 48,8 de la ruta, i el cinquè cim. Ja ho tenim. Només ens queda baixar fins a Castellar. Allà, ens trobem amb el Paco, que ens rep amb una bona abraçada.
 |
| Perfil Ruta 5 Cims |
Ja tenim la ruta del 5 cims: 52km, desnivell de pujada: 2.278m, desnivell de baixada: 2.278m, desnivell total: 4.556m.
Ha estat un bon entrenament!