100km - 36h - UNA CAUSA

Trailwalker 2011: 100km - 36h - UNA CAUSA



El Trailwalker és un desafiament esportiu per equips per lluitar contra la pobresa.
El desafiament consisteix a recórrer a peu 100 km en un màxim de 36 hores en equips de quatre persones.
L’objectiu? Lluitar contra la pobresa i la injustícia al món. Per això els equips es comprometen a aconseguir donatius per a Intermón Oxfam.


DONES D'AIGUA I MINAIRONS, nascudes el 30 de Gener del 2011
http://trailwalker.intermonoxfam.org/ca/equipos/ficha/dones-daigua-minairons
Recaptació el 5 de Maig del 2011: 2.338 euros

HOMES D'AIGUA
, nascuts el 20 de Febrer del 2011
http://trailwalker.intermonoxfam.org/ca/equipos/ficha/homes-daigua
Recaptació el 5 de Maig del 2011: 2.102 euros



MOLTES GRÀCIES A TOTHOM! Ara tan les Dones d'aigua com els Homes d'aigua ja hem assolit el mínim per poder caminar!

23 de febr. 2011

Berenar solidari

Per fi ha arribat diumenge 20 de Febrer, el dia del berenar solidari. Són les 3h de la tarda i les Dones d’aigua ens trobem al pati per començar a preparar el berenar. Estem molt contentes i alhora nervioses perquè tot vagi bé. Ens fa molta il·lusió poder explicar el nostre projecte i poder compartir la tarda de diumenge amb tots vosaltres. No cal que ens diguem gran cosa, que totes ja sabem què ens toca preparar. La Bruni i la Marta Flore han anat a comprar les begudes al matí i ara les descarreguen del cotxe, la Marta M, la Mireia i la Cristina preparen les taules on posarem el berenar que portin els convidats i les begudes i l’Anna prepara el canó per a la projecció i les pancartes de les Dones d’aigua, que, al migdia, li han donat els seus nebots. Les han fet amb molta il·lusió. Sort de l’ajuda del Cesc Grau i del Marc Monteys amb l’escala, els cables i els cordills... la pancarta gran ha d’anar ben amunt i l’Anna no hi arriba! Mentrestant, la Meri està acabant de fer els últims retocs a la petita presentació que farem.
Se sent un soroll... és el Jaume que arriba amb la seva furgoneta carregada fins dalt de tot el necessari per a la seva actuació. Després de l’alegria de veure’l arribar amb l’Anna i la seva petita Queralt ens posem a ajudar-lo a descarregar la furgoneta i a muntar el petit escenari.

Són 3/4 de 5 i ja ho tenim tot enllestit. Ara només falta que arribin els convidats!

De mica en mica, tothom va arribant amb el berenar sota el braç i unes mirades expectants... Les Dones d’aigua ens mirem complaents. Fa il·lusió veure que per fi el berenar comença.
Després de xerrar una estona, ara amb l’un, ara amb l’altre, és el moment d’entrar a la sala, on tenim ja a punt el projector amb el petit muntatge fotogràfic. Tothom va passant i va agafant lloc. La sala és plena de gom a gom. Que bonic que és. Cap de nosaltres vol parlar, però, alhora, tenim moltes ganes d’explicar el perquè de tot plegat. La Bruni és la que al final es decideix. Ho porta escrit, però no necessita llegir-ho. Sap perfectament el perquè i el com. És una gran emoció veure que, el que havia de ser la presentació de l’equip i del projecte, es converteix en una festa d’un “ja hem aconseguit els diners mínims necessaris per participar al Trailwalker”! Tot seguit comença el petit muntatge fotogràfic que ha preparat la Meri. Quins records veure fotografies d’Etiòpia! Per les cares de la gent, intuïm que els ha agradat i això ens fa contentes i totes somriem.

I ara, el plat fort del berenar: l’actuació del Jaume! Totes recordem que ràpid que es va animar a participar, quan li vam explicar el nostre projecte. La veritat és que veure ballar   tota la canalla  (i els que no som tan canalla!) al so de la música del Jaume va ser molt bonic per a nosaltres i tota una festa!

Esperem que hàgiu disfrutat tant o més que nosaltres.

Moltes gràcies a tots/es per haver vingut i per ser tan solidaris!
Al berenar solidari es van recollir 344 euros!
GRÀCIES A TOTHOM!!

17 de febr. 2011

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTHOM!!

Dimecres 16 de febrer del 2011. Fa 2 setmanes i 3 dies que ens vam inscriure al Trailwalker. Aquell dia estàvem molt il·lusionades i convençudes que podríem recaptar els diners per poder participar-hi si aconseguíem transmetre tan sols una petita part de la nostra il·lusió, entusiasme i suport a aquest projecte solidari. El que no sabíem però, era que tindríem una resposta tan ràpida i un suport tan gran de tots vosaltres. La veritat es que ens hem emocionat. No tenim paraules per agrair-vos el vostre suport, però volem dir-vos:

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS/ES!!!!!

Dones d'aigua.

Totes les dones d'aigua, al moment que vem veure que ja haviem recaptat (i sobrepassat) la quantitat mínim necessària per poder participar al Trailwalker.

11 de febr. 2011

Per què ens diem Dones d’aigua i minairons?

Vam estar rumiant quin nom donaríem a l’equip que estàvem creant. Havia de ser un nom que ens definís una mica i també que estigués relacionat amb el projecte solidari on havíem decidit participar. No va costar gaire, Dones, hi havia d’haver el nom dones, ja que som un equip íntegrament format per dones, i també la paraula aigua, aquest bé tan preuat, que nosaltres tenim tan a l’abast de la mà, però que altres països tenen tan lluny i que és el que volem acostar amb aquest projecte. El record de les dones etíops carregant els bidons grocs per anar a buscar aigua va acabar de refermar que aquest era un bon nom per a l’equip. Dones d’aigua, nosaltres, elles, elles, nosaltres, com un únic ser. A més, dones d’aigua és un personatge de la mitologia catalana. Ja tenim tres significats del nom: les dones etíops carregant aigua, nosaltres caminant perquè elles no ho hagin de fer, i el personatge de la mitologia catalana, ja que és a Catalunya, on per primer cop es celebra el trailwalker on ens anàvem a inscriure. No estava malament, però faltava alguna cosa. Hi havia molta gent que ja ens estava ajudant i altra que sabíem que ens ajudarien i que no hi eren representats... D’aquí, va sortir el nom de minairons, perquè la gent que no està inscrita a l’equip, però que s’ha implicat amb nosaltres i ens està ajudant, tingui un reconeixement en el nom. Igual que amb les dones d’aigua, els minairons són un personatge de la mitologia catalana. Una manera més d’unir la màgia i el misteri d’Etiòpia amb Catalunya.
Aquí teniu unes fotos del primer sopar de les Dones d'aigua. Ja havíem decidit que ens inscrivíriem amb el nom de Dones d'aigua i minairons!

2 de febr. 2011

Com va començar...

La Bruni amb la revista Vèrtex

Aquí teniu la foto que il·lustra com ens vam ficar en aquesta moguda. La Bruni feia un cop d’ull a l’últim número de Vèrtex quan es va topar amb un reportatge sobre el Trailwalker que organitzava Intermón Oxfam. Per primer cop l’organitzaven a Catalunya! I a més a més, precisament posaven èmfasi en un projecte per a construir pous a Etiòpia!

Li van venir a la memòria imatges del viatge que hi va fer fa dos anys. I va recordar, com la gent d’allà, en especial les dones, caminaven, caminaven i caminaven carregades amb els bidons a l'esquena, per anar a buscar aigua.
  

Etiòpia, agost 2009

Meri, Anna i Bruni al sud d'Etiòpia
Va pensar en la Meri i l’Anna, amb les que va compartir aquell viatge... uuummm... ella no, però elles sí que els podrien fer 100 km... I ho va veure claríssim: això és per nosaltres! Aquí hi hem de participar!
Ho va comentar a les Martes, que tampoc es van veure amb cor de caminar els 100 km, però que de seguida es van engrescar amb el projecte i es van oferir a fer de suport.
I després ho va dir a l’Anna... i, tot corrent cap al Puig de la Creu, l’Anna ho va proposar a la Meri, que va quedar encantada i entusiasmada amb la idea.
Totes estaven d’acord que seria maco fer un equip de dones. Calien, doncs, dues caminadores més. No van haver de pensar gaire. La Mireia, l'altre leffer, segur que s’hi apuntava.
Només en faltava una. I de seguida van pensar en la Cristina. Li va agradar molt la idea, però no li anaven gaire bé les dates... just entre dues proves dures...  Va dir que s’ho pensava... S’ho va pensar deu minuts. Després va trucar dient: m'apunto a l'aventura!
Ja teníem l'equip complert!